1998-1999 Programa de performances MACBA

PROGRAMACIÓ DE PERFORMANCE Per Marta Pol i Rigau

La programació de performances, comissariat per Marta Pol i Rigau, s'inscriu dins del programa d'activitats paral·leles a l’exposició "Art i acció. Entre la performance i l'objecte, 1949-1979", que actualment es presenta al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Aquesta programació ha estat concebuda per mostrar el que ha estat la gènesi i el desenvolupament de l'art d'acció a l'Estat espanyol, a partir de les propostes fetes durant els anys seixanta, amb irrupció del Zaj en el context artístic internacional, però també amb les aportacions parateatrals de figures com la de Joan Brossa. Es passa després per una revisió de la dècada dels setanta, tant a Catalunya com a l'Estat espanyol, i es deixen entreveure els canvis substancials que van afectar la performance a partir dels anys vuitanta, amb la incorporació dels nous mitjans tecnològics.

El motiu d'haver escollit aquest marc temporal ha estat condicionat pel fet que l'exposició mostra el que ha passat al terreny de l'art de l'acció des del 1949 fins al 1979.

La tesi ha estat estructurada a partir de tres vies d'experimentació, que són: la música, la poesia i la teatralitat. Aquestes es tradueixen en: acció concert, poesia-acció i posada en escena. Convindria tenir en compte que cadascuna per separat o combinades entre elles ens donen respostes diferents, d'acord amb els paràmetres estètics, polítics, econòmics i socials del moment.
El cicle es desenvoluparà al llarg de tres sessions que d'alguna manera es corresponen a tres etapes clarament diferenciades dels pressupostos i objectius de l'art d'acció.

Dijous 29 d'octubre, a les 20.30 h
Juan Hidalgo: 13
Esther Ferrer: Íntim i personal
José Luís Castillejo: Lectura del llibre de les is
Walter Marchetti: Els paral·lels

Per a aquesta sessió comptarem amb els antics components del grup Zaj. Els concerts Zaj eren una teatralització de la vida quotidiana, és a dir, una successió de breus accions pobres de mitjans que es convertien en fragments de vida quotidiana presentats al públic fora de context, mitjançant gestos, desplaçaments, silencis o objectes. Darrere d'aquestes accions hi ha, subjacent, una cerca de la "música muda".

12 de novembre a les 20:00 hores:
Joan Brossa "Acció",
Jordi Benito "Partitura del caos"
Àngels Ribé "Escultura"
Pere Noguera "Després de l'acció"

Durant la dècada dels seixanta Joan Brossa i Mestes Quadrenys varen programar i realitzar diversos concerts-acció, amb la participació de Juan Hidalgo i Carles Santos, entre altres. D'aquesta tradició, serà probablement Jordi Benito qui recull alguns aspectes dels concerts esmentats, com la incorporació del piano. Però els factors determinats de les seves accions són: la improvisació, l'atzar i el context. De les moltes aportacions de Brossa cal destacar la poesia-acció, on la concreció de la idea i la brevetat d'execució són fonamentals. Àngels Ribé realitza accions mínimes per 'interpretar l'entorn i en respon amb una concreció escultòrica dels residus de l'acció. Pere Noguera centre la seva investigació en la creació d'un entorn-residu mitjançant la disposició de material (argila) o l’ús d’altres suports existents, però infranquejables, per provocar un distanciament real entre ell i el públic.

10 de desembre de 1998 a les 20:00 hores:

Concha Jerez i José Iges "Bazar de Utopías rotas"
Rosa Sánchez + Alain Baumann (kònic thtr) "Interface Osmòtic "
Marcel.lí Antúnez "MUT"

Les accions-espais intermedis de Concha Jerez i José Iges sorgeixen com la voluntat de creació d'un entorn o paisatge dins l'espai a intervenir. Però el que més els interessa destacar és l’ús dels components visuals i sonors, per tal de crear un joc sinestèsic i perceptiu entre ells i el públic, que desvetlli la memòria de l'espectador, encara que no inviten a la seva participació. En canvi, els treballs de Rosa Sánchez + Alain Baumann (kònic thtr) es denominen "performances globals", per la utilització de la interdisciplinarietat dels diversos llenguatges i elements multimèdia emprats. El seu objectiu és provocar una interactivitat física i emocional amb el públic, i per tal d'aconseguir-ho creen un espai on se sincronitza el so, la imatge i el moviment, i per on l'espectador ha de transitar. Pel que fa a Marcel.lí Antúnez, el seu treball se situa dins del camp de la robòtica musical i performatica. La sofisticació dels seus mitjans i programes informàtics estan molt lluny de les accions pobres i mínimes de les dues etapes anteriorment esmentades.

CRÈDITS

Comissariat: Marta Pol Rigau
Fotografies: MACBA
Vídeo: MACBA
La programació de performances s'inscriu dins del programa d'activitats paral·leles a l’exposició "Art i acció. Entre la performance i l'objecte, 1949-1979", presentada al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) el 1998.