Mireia Coromina «Amarar»

“Treballo el meu hort, m’ocupo de la meva barca, és a dir de la tela que estic enllestint, com un obrer bo i desitjant coses simples...” Dalí

L’acció-instal·lació que presento parteix de les imatges evocades pels textos autobiogràfics de Dalí, on transcendir la realitat tangible es fa a través del vincle directe entre la creació, el paisatge i l’entorn de la Casa de Portlligat.

Utilitzo el teixit com a material, establint una relació directa amb el llenç de les teles dels seus quadres, amb les veles de les barques presents a l’indret, amb les teles per recollir olives o amb les xarxes de pesca. Es tracta d’un teixit blanc amb les mateixes mesures del quadre La Madona de Portlligat pintat per Dalí l’any 1950, on Gala es transforma amb Madona. Aquest teixit també evoca el vestit de la Madona i la tela plegada sobre l’altar representades al quadre.

El teixit s’immergirà al mar de Portlligat per tal de registrar l’empremta de l’indret a través del contacte directe entre les dues superfícies. El llenç, la tela, la xarxa i el teixit funcionen com a superfície que registra el paratge de Portlligat com a matriu:   “No em puc separar d’aquest cel, d’aquest mar, d’aquestes roques; estic lligat per sempre més a Portlligat, on he definit totes les meves veritats més sinceres i les meves arrels.” El lloc esdevé així superfície i matèria de la pràctica artística.

Crèdits
Text: Mireia Coromina
Fotografia: OPR