Amb motiu de la celebració del 25è aniversari del conjunt arqueològic de Tàrraco el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona organitza junt a la doctora i llicenciada en Història de l’art Marta Pol Rigau una programació de sis performances realitzades per dones artistes amb l'objectiu, tant de mostrar i fomentar les bones pràctiques centrades en la igualtat de gènere, així com contribuir a la creació i la investigació artística en els llenguatges performatius.
El programa del cicle de performances «El rostre de Medusa a l’escut de Minerva» presenta sis artistes que analitzen la condició de la dona des d’un enfocament polític, religiós, ritual, poètic i escènic en la civilització romana. Per això, interactuen amb textos de filòsofs clàssics, a través dels mites de Medusa i Minerva, per establir un vincle entre el llegat arquitectònic romà de la ciutat de Tarragona, els rituals religiosos i els processos performatius, i evidenciar la persistència de certes problemàtiques en les polítiques de gènere.
Aquest cicle de performances serà dut a terme a l'exterior històric de Tarragona, en relació amb la cultura romana, especialment en les condicions de gènere al món clàssic, des d'una perspectiva política, ritual, escènica-religiosa o poètica, no només com una revisió del passat, sinó com una reconsideració d'aquest llegat cultural al present.
ELS RITUALS I LES PERFORMANCES
Les performances d’Anna Dot, Mireia Coromina, Laia Estruch, Mariona Moncunill, nara is neus i Núria Rion exploren i examinen els rols i estereotips de la dona, tant en el context polític i literari com en el ritual de la vida diària.
Els rituals religiosos públics eren en general realitzats per homes, excepte en el cas de les vestals, que eren efectuats per sacerdotesses. Mireia Coromina, amb la performance ritual Compondre, estableix una relació amb les cerimònies de caràcter protector realitzades per les vestals, les quals elaboraven el pa sagrat sense llevat (mola salsa), amb la funció de purificar les ofrenes i els sacrificis d’animals.
Les cerimònies familiars en què les dones tenien un paper actiu eren aquelles vinculades a la vida i a la mort, tal com mostren les accions d’Anna Dot i Núria Rion. El primer bany, d’Anna Dot, remet als rituals romans en què l’aigua tenia un paper purificador, especialment durant els naixements i el primer bany del nounat. En aquest ritual, el paper de les dones era essencial, tant en el procés de gestació com en els parts, en què les llevadores exercien un rol similar al de les parques. Fer aflorar, de Núria Rion, tracta la invisibilitat de les dones en la cultura romana mitjançant l’ús de teles. La palla és una peça amb diverses funcions al llarg de la vida de la dona: és el mantell que les protegeix en néixer, el que les resguarda d’adultes en espais públics i el mantell mortuori que les acompanya en el moment de la mort.
Les figures femenines mitològiques i humanes de Mariona Moncunill, Laia Estruch i nara is neus revisen el significat dels mites de Medusa i Minerva per evidenciar la preexistència d’estereotips sexistes i de la violència de gènere, presents tant en la història com en la literatura clàssica.
Mariona Moncunill, a la performance Fonteia a Clàudia, Júlia a Valèria, investiga la violència de gènere i els estereotips sexistes en la història i la literatura romanes. S’inspira en les cartes de les Heroides d’Ovidi, en què l’autor dona veu a dones mitològiques, per donar veu a dones actuals que mantenen algun tipus de relació laboral amb els vestigis romans de Tarragona, com ara arqueòlogues, historiadores, personal de neteja i conservació, guies, mediadores, arquitectes i gestores, amb la finalitat de crear un diàleg entre diferents èpoques i rols femenins.
En la seva performance La veu de les pedres, Laia Estruch vol generar una poesia sonora mitjançant el ritual d’atorgar a les pedres veus femenines, com les de Minerva i Medusa, amb l’objectiu de crear una obra vocal que combina el treball amb la veu a cappella com a material porós, semblant al fang i la terra de les pedres, per construir un instrument sonor fràgil però potent.
nara is neus, a Nocives, pren com a fil conductor l’estatus dels no-ciutadans a l’antiga Roma i els resignifica com a persones nocives, malèfiques i malsanes. Amb aquest ideari, l’acció en directe té com a objectiu donar veu i importància a les figures femenines que van ser controlades i silenciades, esmicolant i reordenant poemes d’Ovidi.
Cada artista aporta una perspectiva personal per revaluar el llegat cultural romà des d’una visió contemporània i feminista.
Crèdits:
Data: 31 de maig del 2025
Lloc: Diferents indrets arqueològics de Tarragona
Text: Marta Pol Rigau
Fotografia: Lila Alberich. Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT
Vídeo: Lens-Lab
Producció i organització: Museu d'Art de la Diputació de Tarragona
Publicació
