1994 Percepcions Il·lusòries Art Actual Holandès, Can Felipa del Poblenou (Barcelona)

Les accions i performances que es presentaran el dia de la inauguració, de l'exposició «Percepcions Il·lusòries», Art Actual holandès" al centre cívic Can Felipa del Poblenou són les següents:

La poesia-acció «Comissària»  que Jaume Alcalde presenta està directament relacionada amb el darrer treball que l'artista ha presentat dins el títol; ALCALDE SOBREXPOSAT (Espais 1993). En el 
context i la globalitat del que significa ser exposat, "desenvolupa  l'àmbit del comissariat com una acció lateral en tota exposició. La comissaria com objecte de desig". Aquesta acció és una anàlisi del que significa o comporta tota mena d'exposicions. La seva intenció és fer ressaltant l'aspecte més banal d'aquest fenomen, per evidenciar la seva posició de lateralitat. Utilitzant per a tal  propòsit estratègies d'ocultació, mitjançant xarxes o relacions de codis superposat concretament, en la disseminació i esborrament de la disposició verificable de les regles del joc i desvelant les seves intencions en la utilització dels codis inherents al procés i en l'ús indiscriminat de l'aparell artístic.

C-72R (Sònia Buxó, Mònica Buxó i Marta Domínguez) aportarà l'acció Presentacions on discuteix sobre el contingut de la memòria històrica de l'espai i el canvi d'ús: «Fàbrica Tèxtil - Espai Lúdic». Concretament, que l'espectador i l'artista coneguin o no el passat del Centre Cívic Can Felipa produeix una percepció diferent en referència al seu ús actual. El fet de no conèixer el passat de l'espai genera una percepció il·lusòria sobre aquest, ja que només es percep com un centre lúdic.

 Denys Blacker, «Cuando el hierro está vestido de fuego, pierde su apariencia» basa la seva performance quan el ferro es vesteix de foc perd la seva aparença, en un poema escrit per una mística  religiosa del segle XIV que escenifica, probablement, la idea de  “desaparició”, com l'altra part inherent a l'aparició de la il·luminació. Per tal de donar percepció a aquesta experiència interna, gairebé sempre impossible d'explicar, s'utilitzaven paradoxes i hipèrboles literàries, amb el propòsit de transmetre la intensitat del sentiment. La intenció d'aquesta performance no és dirigir-se a la ment, sinó precipitar-se directament a les emocions, ja que el propòsit és que cada espectador pugui tenir la seva pròpia experiència, és a dir, llurs percepcions il·lusòries.

La intenció de Pep Aymerich a «Cosmos», és vivenciar el fet de sentir-se part integrada d'un TOT, d'un ordre, en una harmonia universal tant des d'una perspectiva física, mitjançant el moviment el·líptic, com espiritual, a un nivell més energètic.

Borja Zabala i Lluís Alabern a «Las reglas y los roles del juego», malgrat que concep les performances com accions de poca durada, per tal de sintetitzar al màxim el contingut i reclamar la màxima atenció del públic, com també per estar mancades de qualsevol escenificació i catarsi. Generalment, es desenvolupen dins la normalitat de la quotidianitat sociocultural és un comentari irònic sobre el funcionament de les institucions relacionades al fet artístic. Les regles i els rols del joc presenta, de manera gairebé excepcional, quelcom de sublim just després d'arribar a un acord entre les dues parts confrontades, per la seva percepció il·lusòria de la realitat. 

Pep Aymerich «Cosmos», acció. Cicle Percepcions il·lusòries, Can Felipa del Poblenou 4 de febrer de 1994.

Crèdits:

Comissariat: Marta Pol Rigau
Fotografia: Enric Roca, Antonio Ortega i Irma Witte
Organització: Can Felipa, Barcelona, 1994 / Centre d'Art d'Arnhem, Holanda