Inici>
Projectes performatius>
1995 Desplaçaments d'impermanència, Espais Centre Art contemporani

1995 Desplaçaments d'impermanència, Espais Centre Art contemporani

DESPLAÇAMENTS D’IMPERMANÈNCIA ESPAIS CENTRE D’ART CONTEMPORANI DE GIRONA JUNY-SETEMBRE DE 1995

El projecte Desplaçaments d'impermanència, s'estructura a través dels binomis: el ple i el buit, el místic i el quotidià, interior i exterior, i dins i fora. L'acció artística va des de l'espai íntim i privat del centre d’art fins a l'entorn urbà i públic de la ciutat, on les artistes emplacen part de les seves peces. Marc ideal per fonamentar un vincle entre el contingut artístic i el lloc on s'ubica la peça.

Isabel Carballo S/T

La idea de la peça d'Isabel Carballo és fusionar l'obra amb l'espai, per aquest motiu acota l'espai de la sala del centre amb un fil on hi estén paper de fumar doblegat que se sosté per si mateix. Aquest fris està regit per una peça feta de paper i agulles de cap amb forma de capitell jònic.

Així la zona circumscrita per la franja de paper de fumar de seda provoca, per la seva subtilesa, una sensació de perímetre d'aire ja que el color blanc emana una tensió vibracional resultat de la seva capacitat tant de captar com de reverberar la llum.

Fernando Prats Crist

El Crist en columna de Fernando Prats constata el seu desig d'experimentar amb la temàtica religiosa. La reutilització d'aquestes icones, de manera purament plàstica, fa que canviï la manera d'apropar-s'hi en superar la idea d'abnegació i sacrifici.

En l'estudi per la peça davant de la façana de l’església de Sant Martí estableix un joc perceptual entre la planta de l’església i la columna vertebral policromada de verd fluorescent, cosa que dóna un component de contemporaneïtat a la peça.Fernando Prats ha disposat la columna vertebral de Jesucrist en diagonal, entre la façana i l’escalinata, per presentar metafòricament la levitació de l’espinada d’un cos.

Tere Recerens S/T Terra mullat i paper de diari. Acció

Tere Recarens a l'acció-intervenció Terra mullat disposa, després de fregar el terra amb glicerina de manera que sembli mullat, papers de diari per marcar les passes. Papers que senyalen tant l'entrada com la sortida de l'exposició de manera que els visitants, entretant, han d’esperar a l’exterior per visitar la mostra. A l’interior de la sala Tere Recarens a l'acció-intervenció hi col·loca una imatge a mida real d’ella mateixa fregant la sala.

Tere Recerens Cesar arriba Acció

Tere Recarens a l'acció-intervenció César col·loca un plat volador en una farola de la plaça de davant del centre, de la qual Cesar -la caixa que sempre acompanya a l'artista- sembla baixar.

Rosa Serra Companyia i Mi barco hace aguas

Rosa Serra configura la intervenció Companyia amb dues columnes inseparables de paper policromat en blau. Les presenta una il·luminada i l'altra apagada, per donar dues versions d'una mateixa realitat. En treballar amb papers monocroms blaus, la pinzellada de la columna il·luminada revela l'acte metafòric de l'energia dinamitada pel gest, però també la conceptualització pictòrica on queden representats diferents aspectes del paisatge. Per una banda, parla del seu paisatge subjectiu, i de l'altra, reclama amb urgència una conscienciació ecològica davant de la desnaturalització de l'home i l'adulteració del medi natural.

La intervenció inundació Mi barco hace aguas que Rosa Serra realitza a la façana de la Porta Rufina consisteix en col·locar papers blaus en la part interior dels balcons, per tal de produir una il·lusió òptica de veure l’edifici inundat.

Lucia Peiró Panlechepapel

Panlechepapel és una acció fonètica-plàstica que parla del paper com a element indispensable per la supervivència (paper-vestit, paper-aliment, paper-música, paper-poder...). Per això, Lucia Peiró reforça la idiosincràsia del paper amb dos elements primordials com són la llet i el pa. Junts, els tres, formen la trilogia divina donadora i portadora de vida. D’una banda, l’ésser humà en un primer moment s'alimenta de la llet (vincle matern) i després del blat. I, de l’altra, el paper és l'element catalitzador de la cultura, ja que converteix l'ésser humà en l'"homo tipográficus", consumidor per antonomàsia d'aquest suport vegetal, mitjançant el qual ha intentat dominar el poder i la cultura, imprimint i visualitzant a través d'ell al món que l'envolta.