2015 PER MATAR-HO novembre 1976. Tres accions radicals - Art a Mataró 1959-1983

El novembre de 1976, el Museu va acollir tres accions molt radicals, tant des del punt de vista simbòlic com també crític, basades en el concepte de poder i signades per Ferran Garcia Sevilla (Palma de Mallorca, 1949), Fina Miralles (Sabadell, 1950) i Jordi Benito (Granollers, 1951-Barcelona, 2008). Gairebé 40 anys després es fa una relectura de la mà de Marta Pol Rigau.

El títol “PER MATAR-HO”
El títol parteix del joc de paraules de MATAR-HO. Fent una primera lectura es pot percebre que el títol va sorgir a partir del desdoblament i/o descomposició del topònim de la ciutat, Mataró. Però, al mateix temps, si la primera part incideix en la paraula matar, és a dir, llevar la vida a un ésser viu, la segona part, sembla fer al·lusió a l’expressió de voler deixar córrer una qüestió, és a dir, no parlar-ne més de l’assumpte per deixar-lo per irresoluble. Des d’una lectura de poesia sonora sembla que amb l’exclamació “MATAR-HO” volguessin fulminar definitivament el passat recent, fornit d’opressió i mancat de llibertat, tant des del plantejament estètic com des de la perspectiva política. Cal tenir present que el cicle va tenir lloc el novembre de 1976, un any després de la mort de Franco -moment del pas de la dictadura a la democràcia- que coincideix amb l’inici de la transició política a l’Estat Espanyol.

El motiu del cicle “PER MATAR-HO”
El cicle d’art conceptual “PER MATAR-HO” va ser organitzat pel Museu de Mataró i coordinat per Miquel Reniu. Aquest projecte sorgia amb la intenció d’establir un punt de connexió entre la programació expositiva del Museu i les propostes conceptuals més agosarades i radicals de l’art del moment, alhora que, ésser una aposta més de la vida cultural mataronina d’apropar la ciutadania als nous llenguatges estètics. El 1976, les trajectòries artístiques de Jordi Benito, Ferran García Sevilla i Fina Miralles estaven vinculades a la pràctica i la teoria de l’art conceptual.

La Mostra “PER MATAR-HO” 2015: l’obra d’art desmaterialitzada ha estat reconstruïda amb els documents.

La mostra actual ,no pretén fer una reconstrucció fefaent de les seves intervencions efímeres, sinó recollir l’esperit del moment, a partir dels documents trobats en els fons d’art i dels arxius dels respectius artistes i dels relats dels organitzadors i participants, per a construir un fil discursiu dels seus processos creatius. La idea és oferir una lectura contemporània -una entre les moltes i
molts possibles- amb la finalitat d’establir un fil de continuïtat en els processos creatius i donar visibilitat conceptual als intersticis temporals, les reconfiguracions actuals es complementaran amb treballs precedents i/o posteriors, els quals se sustenten amb els documents fotogràfics d’aquestes intervencions de 1976. D’aquesta manera, la proposta presentada al Centre d’Art de Ca l’Arenas pretén inserir i insistir en la voluntat d’involucrar al visitant/espectador de manera inesperada en els treballs, no només per desvetllar-li la curiositat sobre aquests treballs sinó fer-los còmplices d’aquesta relectura.

Crèdits

Comissaria: Marta Pol Rigau
Lloc: Ca l'Arenas de Mataró