RE-ENACTEMENT
El projecte-assaig «Re-enactment»[1], que es presentarà a la Casa de Cultura de Girona a partir del 8 de desembre de 2021 fins a principis de febrer de 2022, es planteja com un assaig de reactualització dels documents fotogràfics, videogràfics i textuals dels projectes performatius «Laterata» (1995), «Absències» (1996) i el cicle d'accions Cegueses (1997) produïts per la Casa de Cultura i comissariats per Marta Pol Rigau.
El plantejament que s'ha seguit ha estat establir punts de tensió temporals conceptuals que ajudin a conjugar continguts concomitants i permetin inserir aquests treballs en el present, des d'una perspectiva multidimensional. Per tant, el programa es concep, no només com un recorregut històric dels cicles, sinó com una reflexió sobre l'ús dels registres visuals i de les restes materials de les pràctiques performatives com un relat de resignificació discursiva més enllà del seu valor testimonial, com un acte cognitiu.
D'acord amb aquest plantejament, la metodologia emprada ha estat la relectura, reactualització i resignificació dels documents per fer ressaltar el poder performatiu de les imatges i plantejar noves reescriptures des de diferents punts de tensió presents en l'obra dels artistes. Per tant, generar una constel·lació de reenunciacions que, enteses com a signes, develin es tensions discursives que travessen els continguts d'aquests treballs, no de manera sincrònica sinó de forma diacrònica i aleatòria per propiciar mirades amb la capacitat d'interpel·lar i palesar la potencialitat de l'esclat de l'art d'acció dels anys noranta a l'Estat espanyol i la seva continuïtat en el temps actual.
Per aquest motiu, aquesta exposició té una importància especial, perquè propicia una mirada sobre la producció dels/de les artistes més significatius de l'escena artística de l'art d'acció de l’Estat espanyol. D’una banda, els/les artistes que van iniciar la seva trajectòria en l'art d'acció a finals dels anys seixanta i principis dels anys setanta amb un reconeixement internacional com Isidoro Varcalcel Medina i Esther Ferrer (membre del grup ZAJ), Bartolomé Ferrando i artistes conceptuals i membres del Grup de Treball dels anys setanta com Àngels Ribé, Pere Noguera i Carles Hac Mor, i de l’altra, els/les artistes que van iniciar els seus treballs a finals dels vuitanta i van desenvolupar el seu treball a partir dels noranta com Pep Aymerich, Lluís Alabern, Òscar Abril Ascaso (membre fundador del Club-7), Denys Blacker, Isabel Carballo, Luis Contreras, C72-R (Mònica Buxó, Sònia Buxó i Marta Domínguez), Ramon Guimaraes, Jaume Geli, Cristina Lucas, Dídac P. Lagarriga, Josep Masdevall, Philippe Mestre, Jordi Mitjà, Marc Palau - Sebastià Oliva, Isabel Roure, Servand - Òscar Gamell, Rosa Suñer, Christine Ulm, Jaime Vallaure - Rafael Lamata - Daniela Mussico (Los Torreznos), Joaquín Villa, Irma Witte i Borja Zabala.
[1] Es pot traduir com la recreació de quelcom que forma part del procés creatiu.
